El diàleg entre el relat religiós tradicional i la recerca en els estudis tibetans

Resum

Aquest article descriu alguns aspectes de una recerca personal durant els darrers vint anys. A partir de la Història i l’Antropologia de les Religions, especialment en el camp del budisme i dels estudis tibetans, s’ha desenvolupat una tasca que ha combinat la traducció de textos tradicionals tibetans, el treball de camp a l’Àsia i la observació participant a seminaris d’ensenyaments dispensats per mestres espirituals tibetans. Aquesta interdisciplinarietat aporta una visió més amplia que si fos només un d’aquests mètodes el emprat. La veu de la visió tradicional, emic, expressada en els textos i pels mestres quan dispensen els ensenyaments, es veu complementada pel treball de camp i els coneixements acumulats per la Història de les Religions, tot i que de vegades no sempre el tot conforma un marc coherent. Es ací on rau la tasca de l’investigador, ampliant una visió composta per les diferents informacions aportades pels diversos mètodes i disciplines. La veu tradicional no és, en el cas present, una veu morta, sinó que és una expressió que dona forma i context a una sèrie de experiències espirituals que al mateix temps estan íntimament lligades a la realitat social, històrica i política del poble tibetà.