Racisme sistèmic, xenofòbia i afrodescendència a la República Dominicana.
DOI:
https://doi.org/10.56247/qua.314Paraules clau:
República Dominicana, racisme, xenofòbia, afrodescendència, subalternitatResum
En la present recerca analitzo el comportament marcadament racista d’amplis sectors de la societat dominicana, fent especial èmfasi en les particularitats de la província de La Romana, una zona on el cultiu intensiu de canya de sucre ha fet de la immigració haitiana la seva font de mà d’obra barata per excel·lència. Aquest fet implica que la qüestió racial a la República Dominicana abasti dues vessants ben diferenciades, una que associa de manera preponderant color de pell i classe, i una altra que associa afrodescendència amb la haitià-descendència, generant una profunda xenofòbia vers el país veí. La mixtura entre els prejudicis racials d’origen colonial amb les darreres onades migratòries al país, fan de la República Dominicana un brou de cultiu cromàtic,
concebut com indigne per a una societat moderna, postulada com a pol d’atracció turístic a nivell mundial. Ens trobem davant d’una societat que, tot i
ser d’aclaparadora majoria afrodescendent, no dubta en classificar negativament, i de forma tant sistemàtica com estructural, a aquelles persones amb fenotips més afro. Una societat on encara a dia d’avui, el color de la pell pot ser decisiu a l’hora de
proporcionar privilegis, tanmateix perpetuant la subalternitat de les persones que no gaudeixen de
fenotips més eurodescendents.
Descàrregues
Referències
Allende, I. (2009). La Isla Bajo el Mar. Plaza & Janes.
Bourdieu, P. (2012). Intelectuales politica y poder. Coedición Eudeba.
Cassá, R. (1983). Historia social y económica de la República Dominicana. Alfa y Omega.
Fanon, F. (2009). Piel negra, máscaras blancas. Akal. Fundación Acua (2020, Marzo 27). Mulato ¿Un término despectivo? https://programaacua.org/mulata-un-termino-despectivo/
Guimarães, A. S. (2002). Classes, raças e democracia. Editora 34.
Hopenhayn, M. i Bello, A. (2001). Discriminación étnico-racial y xenofobia en América Latina y el Caribe. CEPAL Serie Políticas sociales, 47. https://repositorio.cepal.org/bitstream/handle/11362/5987/1/S01050412_es.pdf
s.a. (2011, Novembre 11). De “indio” a “mulato”. Listín Diario. https://listindiario.com/editorial/2011/11/11/210567/de-indio-a-mulato.html
Luján Villar, J.D. y Luján Villar, R.C.. (2019). Neorracismos, multiculturalismo y pigmentocracia: consideraciones conceptuales e implicaciones para su abordaje.
Tla-melaua, 13(46), 26-49. https://doi.org/10.32399/rtla.0.46.222
Mateo, L. A. (2018). La afrodescendencia en la sociedad dominicana. Entre la blancofilia y la negrofobia (Tesi doctoral, Universidad Complutense de Madrid).
https://eprints.ucm.es/id/eprint/50843/1/T40792.pdf
Millán, C. y Jansen, C. (1991). Género, trabajo y etnia en los bateyes dominicanos. Instituto Tecnológico de Santo Domingo
Moya, F. (2010). Historia de la República Dominicana. Doce Calles.
Moya, F. (2008). Historia del Caribe. Azúcar y plantacions en el mundo atlántico. Ferilibro.
Pineda, E. (2013). Racismo, endorracismo y resistència. Editorial El Perro y la Rana.
Portocarrero, G. (2007). Racismo y mestizaje y otros ensayos. Fondo Editorial del Congreso de la República.
Saiz-Álvarez, J.M. (2018). La cultura taína y los primeros asentamientos españoles en el Nuevo Mundo. Revista Hispano Americana. 8. https://revista.raha.es/n8.html
Urena, P. (2007). La industria de la caña en la República Dominicana. http://base.d-p-h.info/fr/fiches/dph/fiche-dph-7806.html