Elogi de la “construcció densa”
DOI:
https://doi.org/10.56247/qua.513Paraules clau:
Etnografia, teoria, epistemologia, descripció densa, BourdieuResum
Basant-me en el meu llibre The Poverty of the Ethnography of Poverty ([2023] 2025)3, presento una defensa en favor de la “construcció densa” com una aproximació racionalista que ens serveix per emmarcar i dur a terme l’etnografia. Impregnat per l’epistemologia sociològica de Pierre Bourdieu4, sostinc que la construcció densa és una “construcció elevada al quadrat”. És a dir, una construcció científica (analítica) d’una construcció ordinària (popular). Ancorada en el concepte d’espai social, la construcció densa pretén esquivar el perill de l’etnografisme: la tendència a voler descriure, interpretar i explicar un fenomen basant-se únicament en els elements discernits a través del treball de camp. Això ens permet evitar cometre una o altra de les cinc fal·làcies orgàniques de l’observació participant: l’interaccionisme, l’inductivisme, el populisme, el presentisme, i la deriva hermenèutica. En l’article esbosso com la descripció densa, la teoria fonamentada, el mètode del cas estès, la teorització abductiva i la construcció densa configuren un duet de teoria i observació. Rebutjant la falsa oposició entre concepte i percepció, la construcció densa pretén construir heurístiques per fabricar nous objectes. Des d’aquest enfocament, contràriament a les visions convencionals, la teoria no és la mestra altiva, sinó la humil serventa de la recerca empírica, en tant que aproximació a la realitat.
Descàrregues
Referències
Auyero, J. i Swistun, D.A. (2009). Flammable: Environmental Suffering in an Argentine Shantytown. Oxford University Press. DOI: https://doi.org/10.1093/oso/9780195372946.001.0001
Bachelard, G. (1928). Essai sur la connaissance approchée. PUF.
Bourdieu, P. (1966). “Le sens de l’honneur.” In Esquisse d’une théorie de la pratique. Précédé de trois essais d’ethnologie kabyle. Droz.
Bourdieu, P. (1971). Reproduction culturelle et reproduction sociale. Social Science Information, 10(2), pp. 45-79. DOI: https://doi.org/10.1177/053901847101000203
Bourdieu, P. (1977). Algérie 60. Structures économiques et structures temporelles. Minuit.
Bourdieu, P. (1979). La Distinction. Critique sociale du jugement. Minuit.
Bourdieu, P. (1984). Espace social et genèse des “classes.” Actes de la recherche en sciences sociales, 52, pp. 3-14. DOI: https://doi.org/10.3406/arss.1984.3327
Bourdieu, P. (1988). L’Ontologie politique de Martin Heidegger. Minuit.
Bourdieu, P. (1989). La Noblesse d’État. Grandes écoles et esprit de corps. Minuit.
Bourdieu, P. (1990). Social Space and Symbolic Power. Sociological Theory, 7(1), pp. 14-25. DOI: https://doi.org/10.2307/202060
Bourdieu, P. (1999). La Miseria del Mundo. Fondo de Cultura Económica.
Bourdieu, P. (2000). Les Structures sociales de l’économie. Seuil.
Bourdieu, P. (2001). Bref impromptu sur Beethoven, artiste entrepreneur. Sociétés & représentations, 1(1), pp. 13-18. DOI: https://doi.org/10.3917/sr.011.0013
Bourdieu, P. (2013). Manet, une révolution symbolique. Cours au Collège de France (1998-2000) suivis d’un manuscrit inachevé de Pierre et Marie-Claire Bourdieu. Seuil et Raisons d’agir Édition.
Bourdieu, P. (2015). Sociologie générale, Volume 1: Cours au Collège de France 1981-1983. Seuil and Raisons d’agir Éditions.
Bourdieu, P. (2016). Sociologie générale, Volume 2: Cours au Collège de France 1984-1987. Seuil and Raisons d’agir Éditions.
Bourdieu, P., Chamboredon, J.C. i Passeron, J.C. (1968, 1973, 2022). Le Métier de sociologue: Préalables épistémologiques. Éditions de l’EHESS. DOI: https://doi.org/10.1515/9783112322062
Bourdieu, P. i Wacquant, L. (2014). Invitation à la sociologie réflexive, revised and expanded edition. Seuil.
Blumer, H. (1969). Symbolic Interactionism: Perspective and Method. University of California Press.
Burawoy, M. (2009). The Extended Case Method: Four Countries, Four Decades, Four Great Transformations, and One Theoretical Tradition. University of California Press. DOI: https://doi.org/10.1525/9780520943384
Brubaker, R. (1993). Social Theory as Habitus, A Calhoun, Craig, Edward LiPuma i Moishe Postone (eds.). Bourdieu: Critical Perspectives. University of Chicago Press. Pp. 212-234.
Durkheim, É. [1895] (1981). Les Règles de la méthode sociologique. PUF.
Garfinkel, H. (1966). Studies in Ethnomethodology. Prentice-Hall.
Geertz, C. (1972). Deep Play: Notes on the Balinese Cockfight. Daedalus, 101(1), pp. 1-37.
Geertz, C. (1973). Thick Description: Toward an Interpretive Theory of Culture. (Pp. 3-30). In The Interpretation of Cultures. Basic Books.
Geertz, C. (1974). “From the Native’s Point Of View”: On the Nature of Anthropological Understanding. Bulletin of the American Academy of Arts and Sciences, 28(1), pp. 26-45. DOI: https://doi.org/10.2307/3822971
Geertz, C. (1980). Negara: The Theatre State in Nineteenth-Century Bali. Princeton University Press. DOI: https://doi.org/10.1515/9781400843381
Goffman, E. (1961). Encounters: Two Studies in the Sociology of Interaction. Bobs-Merrill.
Gong, N. (2024). Sons, Daughters, and Sidewalk Psychotics: Mental Illness and Homelessness in Los Angeles. University of Chicago Press. DOI: https://doi.org/10.7208/chicago/9780226832234.001.0001
Glaser, B. G. i Strauss, A.L. (1967). The Discovery of Grounded Theory: Strategies for Qualitative Research. Aldine. DOI: https://doi.org/10.1097/00006199-196807000-00014
Ortner, Sh. B. (ed.). The Fate of Culture: Geertz and Beyond. University of California Press.
Parvez, Z. F. (2017). Politicizing Islam: The Islamic Revival in France and India. Oxford University Press. DOI: https://doi.org/10.1093/acprof:oso/9780190225247.001.0001
Prieur, A. (1998). Mema’s House, Mexico City: On Transvestites, Queens, and Machos. Chicago. University of Chicago Press. DOI: https://doi.org/10.7208/chicago/9780226682587.001.0001
Rheinberger, H-J. (2010). On Historicizing Epistemology: An Essay. Stanford. Stanford University Press.
Schutz, A. (1967). Phenomenology of the Social World. Northwestern University Press.
Swedberg, R. (2016). Can You Visualize Theory? On the Use of Visual Thinking in Theory Pictures, DOI: https://doi.org/10.1177/0735275116664380
Theorizing Diagrams, and Visual Sketches. Sociological Theory, 34(3), pp. 250-275.
Tavory, I. i Timmermans, S. (2014). Abductive Analysis: Theorizing Qualitative Research. University of Chicago Press. DOI: https://doi.org/10.7208/chicago/9780226180458.001.0001
Villarreal, A. (2024). The Two Faces of Fear: Violence and Inequality in the Mexican Metropolis. Oxford University Press. DOI: https://doi.org/10.1093/oso/9780197688007.001.0001
Wacquant, L. (2002). Scrutinizing the Street: Poverty, Morality, and the Pitfalls of Urban Ethnography. American Journal of Sociology, 107(6), pp. 1468-1532. DOI: https://doi.org/10.1086/340461
Wacquant, L. (2014). Homines in Extremis: What Fighting Scholars teach us about Habitus. Body & Society, 20(2), pp. 3-17. DOI: https://doi.org/10.1177/1357034X13501348
Wacquant, L. (2015). For a Sociology of Flesh and Blood. Qualitative Sociology, 38(1), pp. 1-11. DOI: https://doi.org/10.1007/s11133-014-9291-y
Wacquant, L. (2022). Body and Soul: Notebooks of an Apprentice Boxer. Expanded anniversary edition. Oxford University Press.
Wacquant, L. [2023] 2025. The Poverty of the Ethnography of Poverty. Oxford University Press.
Zonabend, F. (1994). De l’objet et de sa restitution en anthropologie. Gradhiva. Revue d’histoire et d’archives de l’anthropologie, 16(1), pp. 3-14. DOI: https://doi.org/10.3406/gradh.1994.1543
Descàrregues
Publicades
Com citar
Número
Secció
Llicència
Drets d'autor (c) 2025 Quaderns de l'Institut Català d'Antropologia
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0.
(CC BY-NC-SA 4.0)
