“Tot són paperets i fer-te perdre el temps”. Mares migrants a Barcelona enfront de la cronopolítica residencial

Autors/ores

DOI:

https://doi.org/10.56247/qua.620

Paraules clau:

Cronopolítica, habitatge, maternitat, migrants, serveis socials

Resum

Les mares migrants en situació irregular a Barcelona enfronten una exclusió residencial a conseqüència de la intersecció de discriminacions múltiples. Donada la impossibilitat d'accedir al mercat formal de lloguer, recorren a solucions residencials precàries com el subarrendament o l'ocupació, així com als serveis socials municipals, on la seva condició de mares monomarentals en situació irregular les col·loca en una situació ambigua enfront de la institució i les seves treballadores. En la seva interacció amb serveis socials, aquestes mares han de navegar una paradoxa institucional que els exigeix demostrar simultàniament vulnerabilitat per a accedir a recursos i capacitat d'agència per a ser considerades "bones mares" mereixedores d'ajuda. La interacció amb la interfície assistencial de la institució es regeix per una cronopolítica que estableix formes de control sobre els temps i ritmes d'aquestes mares, on una tipologia particular d'espera, l'espera activa, lluny de ser una mera qüestió burocràtica, esdevé central en els criteris de mereixement que subjeuen als mecanismes de repartiment d'unes ajudes escasses. Enfront d'aquesta cronopolítica les mares desenvolupen tàctiques de resistència quotidianes que podem concebre com a formes d'infrapolítica que expressen agència dins d'un sistema que, més que garantir drets, gestiona la pobresa.

Descàrregues

Les dades de descàrrega encara no estan disponibles.

Global Statistics ℹ️

Cumulative totals since publication
11
Views
2
Downloads
13
Total

Referències

Aasmäe, K. (2025). Waiting, planning, and tricking the future. How time is negotiated among squatters in London. Focaal-Journal of Global and Historical Anthropology 103: 79-91. DOI: https://doi.org/10.3167/fcl.2024.060701

Abad, B. (2018). Regímenes de movilidad y expropiación del tiempo. La espera como cronopolítica. Arbor 194(788): a453. DOI: https://doi.org/10.3989/arbor.2018.788n2013

Abu-Lughod, L. (1990). The romance of resistance: tracing transformations of power through Bedouin women. American Ethnologist 17: 41-55. DOI: https://doi.org/10.1525/ae.1990.17.1.02a00030

Aramburu, M. (2026). Concepciones populares de la injusticia redistributiva. Competencia entre desigualdades múltiples. En Beltran, O. y Bofill, S. (coord.). En Crisis. Exploraciones Etnográficas. Barcelona: Icaria.

Aramburu, M. (2022). La injusticia redistributiva y sus “otros”. Discursos de exclusión redistributiva en un barrio popular de Barcelona. Scripta Nova 26(4): 19-37. DOI: https://doi.org/10.1344/sn2022.26.40133

Aramburu, M. y Sabaté, I. (2020). Merecimiento y lenguajes de la injusticia: introducción. Etnográfica 24(1): 157-164. DOI: https://doi.org/10.4000/etnografica.8326

Auyero, J. (2011). Patients of the state. An ethnographic account of por people’s waiting. Latin American Research Review 46: 5-29. DOI: https://doi.org/10.1353/lar.2011.0014

Ayllón, S.; Brugarolas, S. y Lado, S. (2023). La transmisión intergeneracional de la pobreza y la desigualdad de oportunidades en España. Girona: Universitat de Girona.

Baraitser, L. (2017). Enduring Time. Londres: Bloomsbury.

Boccagni, P. (2022). Homing. A category for research on space appropriation and `homeoriented’ mobilities. Mobilitites 17(4): 585-601. DOI: https://doi.org/10.1080/17450101.2022.2046977

Bühler, N.; Graber, N.; Boydell, N. y Greco, C. (2025). Introduction. Temporalities in health and biomedicine beyond the life course. En Bühler, N. et al. (eds). The Chronopolitics of Life. Rethinking Temporalities in Health and Biomedicine beyond the Life Course. Londres: UCL Press.

Chauvin, S. y Garcés-Mascareñas, B. (2014). Becoming less illegal: deservingness frames and undocumented migrant incorporation. Sociology Compass 8 (4): 422-432. DOI: https://doi.org/10.1111/soc4.12145

De Certeau, M. (2000). La Invención de lo Cotidiano. Ciudad de México: Universidad Iberoamericana

De Genova, N. (2002). Migrant “Illegality” and Deportability in Everyday Life. Annual Review of Anthropology 31: 419-447. DOI: https://doi.org/10.1146/annurev.anthro.31.040402.085432

Delgado, L. (2020). Emergencia habitacional, pobreza energética y salud. Informe sobre la inseguridad residencial en Barcelona 2017-2020. Barcelona: Observatorio DESC, la Plataforma de Afectadas por la Hipoteca (PAH), la Alianza contra la Pobreza Energética (APE), Ingeniería Sin Fronteras y de la Agencia de Salud Pública de Barcelona.

Desmond, M. (2012). Disposable ties and the urban poor. American Journal of Sociology 117(5): 1295-1335. DOI: https://doi.org/10.1086/663574

Docents 089. (2025). Detecció de situacions d’infrahabitatge i desnonaments en centres educatius de Barcelona. Barcelona: Observatori DESCA.

Douglas, M. (1991). The idea of a home, a kind of space. Social Research 58 (1): 287-307.

Fassin, D. (2003). Gobernar por los cuerpos, políticas de reconocimiento hacia los pobres y los inmigrantes en Francia. Cuadernos de Antropología Social 17: 49-78.

Holmes, S.; Castañeda, E.; Geeraert, J.; Castañeda, H.; Probst, U.; Zeldes, N.; Willen, S. y Dibba, Y. (2021). Deservingness: migration and health in social context. BMJ Global Health 6: e005107. DOI: https://doi.org/10.1136/bmjgh-2021-005107

Ill-Raga, M. (2024). Questioning the ‘freedom of contract’: contract disobedience and the tenant struggle in Barcelona. Legal Pluralism and Critical Social Analysis 56(1): 83–107. DOI: https://doi.org/10.1080/27706869.2024.2310363

Ill-Raga, M. (2022). Vulnerabilitat o explotació? Les relacions de renda, l’ofec de les llars i la lluita pel dret a l’habitatge. Catarsi Magazine 7.

Katz, M. (1989). The undeserving poor: From the war on poverty to the war on welfare. Nueva York: Pantheon Books.

Khosravi, S. (2021). Waiting. A Project in Conversation. Nueva York: Columbia University Press. DOI: https://doi.org/10.14361/9783839454589

Mata-Codesal, D. (2026). Esperas cronificadas y temporalidades desincronizadas de la exclusión residencial en Barcelona. En Beltran, O. y Bofill-Poch, S. (coord.) En Crisis. Exploraciones Etnográficas. Barcelona: Icaria.

Menjívar, C. (2023). State categories, bureaucracies of displacement, and possibilities from the margins. American Sociological Review 88(1): 1-23. DOI: https://doi.org/10.1177/00031224221145727

Mincke, C. (2016). From mobility to its ideology. When mobility becomes an imperative. In Endres, Marcel; Manderscheid, Katharina and Mincke, Christophe (eds.) The Mobilities Paradigm. Routledge. DOI: https://doi.org/10.4324/9781315555515-2

Navarro, M. (2025). Acompanyament a infàncies i adolescències i la pèrdua de l’habitatge” afectades pel risc d’exclusió residencial. FEDAIA. https://fedaia.org/arxiu/resumrecerca-inseguretat-residencial-fedaia/?wpdmdl=12798&refresh=68de2a864f8be1759390342

Philipson Isaac, S. (2022). Temporal dispossession through migration bureaucracy: on waiting within the asylum process in Sweden. European Journal of Social Work 25(6): 945-956. DOI: https://doi.org/10.1080/13691457.2022.2077317

Sabaté, I. (2024). Un lugar donde volver. Mujeres en lucha por una habitación propia. Barcelona: Bellaterra.

Sanmartí, N. (2024). Aquí no damos pisos. L’acompanyament assistencial de la crisi d’habitatge al Raval. Trabajo Final de Máster. Departamento de Antropología Social. Universidad de Barcelona.

Scott, J. (2007). Los dominados y el arte de la resistencia. Discursos ocultos. Ciudad de México: Ediciones Era.

Solana, M.; Ortiz, A. y López-Gay, A. (2021). «Me están echando de mi casa». Repercusiones personales y sociales de la inseguridad residencial en Barcelona. Papers 106(1): 139-162. DOI: https://doi.org/10.5565/rev/papers.2842

Suerbaum, M. (2023a). Embodying legal precarity: Living with ongoing short-term protection in Germany. International Migration 61: 25–38. DOI: https://doi.org/10.1111/imig.12903

Suerbaum, M. y Lijnders, L. (2023b). Mothering practices in times of legal precarity. Activism, care, and resistance in displacement. Ethnic and Racial Studies 46(2): 191-212.

Suerbaum, M. y Lijnders, L. (2023). Mothering practices in times of legal precarity. Activism, care, and resistance in desplacement. DOI: https://doi.org/10.1080/01419870.2023.2125332

Tsagarousianou, R. (2023). Time and mobility/immobility. The chronopolitics of mobility and the temporalities of suffering and hope in situations of encampment. Mobilities 18(2): 267-281. DOI: https://doi.org/10.1080/17450101.2022.2088297

Tosic, J. y Streinzer, A. (eds.). (2022). Ethnographies of deservingness. Unpacking Ideologies of Distribution and Inequality. Berghahn. DOI: https://doi.org/10.1515/9781800736009

Tulbure, C. (2025). Intercultural mediation and the state’s surveillance of motherhood: contradictions disclosing coloniality of relationships, racialisation, and emotional control, European Journal of Social Work 28(1): 96-107. https://doi.org/10.1080/13691457.2024.2382982 DOI: https://doi.org/10.1080/13691457.2024.2382982

Wacquant, L. (2024). Racial Domination. Cambridge: Polity Press.

Wacquant, L. (2012). Three steps to a historical anthropology of actually existing neoliberalism. Social Anthropology/Anthropologie Sociale 20: 66-79. DOI: https://doi.org/10.1111/j.1469-8676.2011.00189.x

Publicades

2026-07-31

Com citar

Mata-Codesal, D. (2026). “Tot són paperets i fer-te perdre el temps”. Mares migrants a Barcelona enfront de la cronopolítica residencial. Quaderns De l’Institut Català d’Antropologia, 42(1), 78–95. https://doi.org/10.56247/qua.620

Dades de finançament