“Tot són paperets i fer-te perdre el temps”. Mares migrants a Barcelona enfront de la cronopolítica residencial

Resum

Les mares migrants en situació irregular a Barcelona enfronten una exclusió residencial a conseqüència de la intersecció de discriminacions múltiples. Donada la impossibilitat d'accedir al mercat formal de lloguer, recorren a solucions residencials precàries com el subarrendament o l'ocupació, així com als serveis socials municipals, on la seva condició de mares monomarentals en situació irregular les col·loca en una situació ambigua enfront de la institució i les seves treballadores. En la seva interacció amb serveis socials, aquestes mares han de navegar una paradoxa institucional que els exigeix demostrar simultàniament vulnerabilitat per a accedir a recursos i capacitat d'agència per a ser considerades "bones mares" mereixedores d'ajuda. La interacció amb la interfície assistencial de la institució es regeix per una cronopolítica que estableix formes de control sobre els temps i ritmes d'aquestes mares, on una tipologia particular d'espera, l'espera activa, lluny de ser una mera qüestió burocràtica, esdevé central en els criteris de mereixement que subjeuen als mecanismes de repartiment d'unes ajudes escasses. Enfront d'aquesta cronopolítica les mares desenvolupen tàctiques de resistència quotidianes que podem concebre com a formes d'infrapolítica que expressen agència dins d'un sistema que, més que garantir drets, gestiona la pobresa.