¿El Shaykh olvidado? Memoria de un jihād en la ṭarīqa Tijāniyya

Autors/ores

  • Antonio de Diego González Universidad Pablo de Olavide

DOI:

https://doi.org/10.56247/qua.368

Paraules clau:

memoria, jihad, islam, África Occidental, colonialismo, Tijaniyya

Resum

‘Umar Al-Fūtī Tāl fue el segundo gran nombre de la Tijāniyya tras su fundador Aḥmad Tijāni (1735-1815). Fue el responsable de la argumentación y justificación profunda de sus doctrinas en la tradición académica islámica, así como de la expansión y popularización de la ṭarīqa por parte de África Occidental. En Al-Fūtī convergen no solo intelectualidad o espiritualidad sino etnicidad y poder. E incluso ciertos atributos mesiánicos que sus discípulos inmediatos y de la generación justamente posterior le concedieron. El objetivo de este artículo, dentro del contexto del monográfico, es analizar como impactaron el conflicto y el postconflicto del jihād de Al-Fūtī en las diferentes memorias hasta desvanecer su figura, su obra y sus lógicas en la historia intelectual islámica y en concreto en la memoria de la propia Tijāniyya.

Descàrregues

Les dades de descàrrega encara no estan disponibles.

Referències

Al-Fūtī, U. (1964). Kitāb Rimaḥ. Dār al-kutub al-Ilmiyah.

Al-Fūtī, U. (1980). “‘Umar Fūtī Tāl, Tadhkirat al-mustarshidīn wa falā ḥājj al- ṭālibīn” Bulletin de l’Institut Fondamental d’Afrique Noir, ed. y tr. Claudine Gerresch-Dekais, n. 42, pp. 524-553.

Assmann, J. (2000). Religion und kulturelles Gedächtnis. Zehn Studien. Beck.

Benjamin, W. (1973). Tesis de Filosofía de la Historia. Taurus.

Binger, L.G. (1906). Le Peril de l’Islam. Comité de l’Afrique française.

Chatelier, A. (1899). L’Islam en L’Afrique Occidentale. Steinheil Editeur.

De Diego González, A. (2017). “Los huérfanos del jihād. Jihād, estrategias de identidad y transformación hacia la no violencia en la ṭarīqa Tijāniyya en Senegal” Estudios de Asia y África, nº2 (163), pp. 317-348. http://dx.doi.org/10.24201/eaa.v52i2.2216 DOI: https://doi.org/10.24201/eaa.v52i2.2216

De Diego González, A. (2018). “Entre la hagiografía y la historiografía. Un análisis de la figura y la doctrina de shaykh Aḥmad Tijāni” Anaquel de Estudios Árabes, nº 29, pp. 63-88. https://doi.org/10.5209/ANQE.58713 DOI: https://doi.org/10.5209/ANQE.58713

De Diego González, A. (2019a). Sufismo Negro. Una breve introducción al sufismo de África Occidental. Almuzara.

De Diego González, A. (2019b). “El juego geopolítico de Marruecos y Arabia Saudí en África Occidental” Araucaria. Revista Iberoamericana de Filosofía, Política, Humanidades y Relaciones Internacionales, nº 21, 41, pp. 415-438. https://doi.org/10.12795/araucaria. 2019.i41.20 DOI: https://doi.org/10.12795/araucaria.2019.i41.20

De Diego González, A. (2020a). Populismo Islámico. Almuzara.

De Diego González, A. (2020b). Ley y Gnosis. Historia intelectual de la Ṭarīqa Tijāniyya. Editorial Universidad de Granada.

Falola, T. (2009). Colonialism and Violence in Nigeria. Indiana University Press.

Halbwachs, M. (1992). On Collective Memory. Ed. Lewis A. Coser. The Chicago University Press. DOI: https://doi.org/10.7208/chicago/9780226774497.001.0001

Hanif, M. A. (2018). Debating Sufism: The Tijāniyya and its opponents. Tesis doctoral.

Bayreuth: Universität Bayreuth. https://epub.uni-bayreuth.de/4413/1/PhDthesis.pdf

Kane, O. (2016). Beyond Timbuktu: An Intellectual History of Muslim West Africa, Cambridge: Harvard University Press. https://doi.org/10.4159/9780674969377 DOI: https://doi.org/10.4159/9780674969377

Kassim, A. y Zenn, J. (2017). “Justifying War: The Salafi-Jihadi Appropriation of Sufi Jihad in the Sahel-Sahara” Current Trends in Islamist Ideology, nº 21, 86-114.

Maanan, A. M. (2006). Tasawwuf. Introducción al Sufismo. Almuzara.

Marty, P (1917). Études sur l’Islam au Senegal. E. Leroux.

Marty, P (1920). Études sur l’Islam et les tribes du Soudan. E. Leroux. DOI: https://doi.org/10.5479/sil.212138.39088000129247

Gadamer, H-G. (2006). Verdad y método. Sígueme.

O’ Fahey, R. S. & Radtke, B. (1993). “Neo-sufism Reconsidered”, Der Islam. vol. 70, 52-87. DOI: https://doi.org/10.1515/islm.1993.70.1.52

Panikkar, R. (2001). Ecosofia: La nuova saggezza per una spiritualità della terra. Citadella editrice.

Radtke, B. (1995). “Von Iran nach Westafrika - Zwei Quellen fur al-Hâjj `Umars ‘kitâb Rimâh hizb ar-Rahim’: Zaynaddin al-Khwâfi und Shamsaddin al-Madyanî” Die Welt des Islam, 35, 1, pp. 37-69. DOI: https://doi.org/10.1163/1570060952598030

Reyes Mate, M. (2006). Medianoche en la historia: comentarios a las tesis de Walter Benjamin “Sobre el concepto de historia”. Trotta.

Reyes Mate, M. (2008). La herencia del olvido, Errata Naturæ.

Robinson, D. (1985). The Holy War of Umar Tal: The Western Sudan in the mid-nineteenth century. Clarendon Press.

Roy, O. (2017). Jihad and Death. Oxford University Press.

Sabatier, A. (1925). Le Senegal: Sa conquête et son organisation. Imp. du Gouvernement.

Sy, M. (1915). Diwān al-Shaykh Mālik Sy. s.d.

Songy, L. (1905). La France d’Afrique: Au Senegal. Librarie de’Education Nationale.

Wise, C. (ed) (2008) The Chronicles of Al Hajj Umar Tall. Disponible en línea en: http://myweb.facstaff.wwu.edu/wisec/umariantidjaniya/chronicles.html

Publicades

2022-06-14

Com citar

de Diego González, . A. . (2022). ¿El Shaykh olvidado? Memoria de un jihād en la ṭarīqa Tijāniyya. Quaderns De l’Institut Català d’Antropologia, (37 (2), 343–361. https://doi.org/10.56247/qua.368

Número

Secció

PART 3. MEMÒRIA PROFUNDA