L’acollida “on the move” de la infància i joventut que migra sola a Catalunya. Una visió des dels i les professionals

Autors/ores

  • Montserrat Freixa Universitat de Barcelona
  • Angelina Sànchez Universitat Autònoma de Barcelona
  • Marta Venceslao Universitat de Barcelona
  • Ruth Vilà Universitat de Barcelona

DOI:

https://doi.org/10.56247/qua.396

Paraules clau:

acollida, infància i joventut que migra sola, infància en moviment, in­tervenció socioeducativa, mobilitats

Resum

Els processos d’acollida del sistema de pro­tecció a la infància esdevenen el punt inicial de l’acompanyament de la infància i joven­tut que migra sola i del desenvolupament posterior dels seus itineraris socioeduca­tius. Mitjançant entrevistes semiestructura­des, s’ha recollit la visió de 15 educadors i educadores de diferents centres, recursos i organitzacions del sistema de protecció de Catalunya desplegats, principalment, amb l’Estratègia catalana per a l’acollida i la inclusió. Els resultats dibuixen un sistema d’acollida protocol·litzat que es mou en una “doble bipolaritat normativa” com a “menors susceptibles de protecció” i, a la vegada, com a subjectes de control migratori. L’anàlisi de l’experiència viscuda per aquesta infància des de la visió de les i els professionals que els acompanyen posa de relleu situacions de mobilitat i immobilitat múltiples i permet entreveure els significats ocults i atribuïts de la seva materialització. Mentre transiten pel sistema d’acollida es troben amb nombroses “portes” que re­forcen l’efecte embut condicionant els seus itineraris i traduint-se, en masses ocasions, en situacions d’exclusió. Des de l’atenció socioeducativa es conclou que l’acollida ha de possibilitar la construcció de vincles per ressituar-la, dignificar-la i entendre les rela­cions de poder que la condicionen.

Descàrregues

Les dades de descàrrega encara no estan disponibles.

Global Statistics ℹ️

Cumulative totals since publication
773
Views
402
Downloads
1175
Total

Referències

Abderrahman, J. M., Ruiz, F. i Vilà, R. (2018). Historia de vida de un menor extranjero no acompañado de Melilla. https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=6751923 Modulema: Revista científica sobre diversidad cultural, 2, 86-112.

ACNUDH (Oficina de l’Alt Comissariat de les Nacions Unides) (2016). Principios recomendados para orientar las acciones relativas a los niños en tránsito y otros niños afectados por la migración. Nacions Unides. http://principlesforcom.jimdo.com

Benavent, E. (2013). Espiritualidad y educación social. UOC.

Bhabha, J. (2019). Children on the move in the twenty-first century. Developing a rightsbased plan of action. Dins Suárz-Orozco, M., Humanitarianism and mass migration. Confronting the world crisis (pp. 83-98). University of California Press & Ross Institute.

Bluebond-Langner, M. i Korbin, J. E. (2007). Challenges and opportunities in the anthropology of childhoods: An introduction to “children, childhoods, and childhood studies”, American Anthropologist, 109 (2), 241-246. https://doi.org/10.1525/aa.2007.109.2.241

Bowlby, J. (2011). El apego y la pérdida. Paidós.

Bravo, A. i Santos-González, I. (2017). Menores extranjeros no acompañados en España: necesidades y modelos de intervención. Psychosocial Intervention, 26, 55-62 https://doi.org/10.1016/j.psi.2015.12.001

Butler, J. (2010). Marcos de guerra. Las vidas lloradas. Paidós.

Calvo, F. i Shaimi, M. (2020). Salut mental, sensellarisme i vulnerabilitat de joves extutelats, Educació Social. Revista d’Intervenció Socioeducativa, 75, 117-144.

Carrasco, S., Pàmies, J. i Ponferrada, M. (2011). Fronteras visibles y barreras ocultas: la experiencia escolar del alumnado marroquí en Cataluña y mexicano en California, Revista Migraciones, 29, 31-60.

Cebolla, H. i Requena, M. (2010). Marroquíes en España, los Países Bajos y Francia: gestión de la diversidad e integración. Real Instituto Elcano. https://media.realinstitutoelcano.org/wp-content/uploads/2021/12/ari11-2010-cebolla-requena-marroquies-diversidad-integracion-1.pdf

Cyrulnik, B. (2006). Los patitos feos: la resiliencia. Una infancia infeliz no determina la vida. Gedisa.

Departament de Treball, Afers Socials i Famílies (2021). Estratègia catalana per a l’acollida i la inclusió dels infants i joves emigrats sols. Generalitat de Catalunya.

Empez, N. (2020). Creciendo y viendo crecer: Trabajando como Educadora Social con jóvenes migrados, RES, Revista de Educación Social, 30, Enero-Junio, 96-106.

García Castaño, F. J., Megías Megías, A. i Ortega Torres, J. (eds.), Actas del VIII Congreso sobre Migraciones Internacionales en España (Granada, 16-18 de septiembre de 2015) (pp. S16/106-S16/120). Instituto de Migraciones

Gilligan, C. (2014). Moral injury and the ethic of care: reframing the conversation about differences, Journal of Social Philosophy, 45 (1), 89-106.

Glick-Schiller, N. i Salazar, N. B. (2013). Regimes of Mobility Across the Globe, Journal of Ethnic and Migration Studies, 39 (2), 183-200. https://doi.org/10.1080/1369183X.2013.723253

Gómez Mundó, A. (2012). Sabers i sentits de l’educació social. Sostenir l’ofici. Editorial UOC.

Gutman, L. (2009). La revolución de las madres. Integral.

Ioannidis, P., Dimou, E. i Dadusc, D. (2021). Sappers of Fortress Europe: Exploring the Micropolitics of Borders through the Occupational Culture of Asylum Caseworkers in Greece. Journal of Ethnic and Migration Studies, 47 (15): 3641-3659. https://doi.org/10.1080/1369183X.2021.1873114.

Kohli, R. (2006). The sound of silence: Listening to what unaccompanied asylum seeking children say and do not say. British Journal of Social Work, 30, 707-721.

Marco, E. (2017). Dispositivos de control y reproducción de desigualdades en la intervención con jóvenes migrantes, RASE, Revista de la Asociación de Sociología de la Educación, 10 (1), 50-63. https://doi.org/10.7203/RASE.10.1.9268

Martínez, O. (2020). Habitar recursos residenciales. Trabajar donde el otro está viviendo. UOC.

Martín-Palomino, E. (2012). Las migraciones de menores no acompañados desde una perspectiva de género, Dilemata, 10, 65-84.

Meirieu, P. (2001). La opción de educar: ética y pedagogía. Octaedro.

Mels, C., Derluyn, I. i Broekaert, E. (2008). Social support in unaccompanied asylum-seeking boys: A case study, Child: Care, Health and Development, 34, 757-762.

Patton, M. Q. (1990). Qualitative evaluation and Research Methods. Sage.

Peláez, P. (2018). El estado de la cuestión sobre los derechos de los MENAS en España: entre la protección y el abandono, RES, Revista de Educación Social, 27, Julio-Diciembre, 48-70.

Perazzo, C. i Zuppiroli, J. (2018). Los más solos. Save the Children.

Perelló, M. I. (2015). Política migratoria en la frontera sur de España con Marruecos: sus consecuencias y el papel de las organizaciones de la sociedad civil, dins García Castaño,

Sánchez-Rincón, N. (2020). La acogida en educación como principio esencial para el encuentro con el otro, Revista de Investigaciones UCM, 20 (35), 24-38.

Sassen, S. (2014). Expulsions: Brutality and Complexity in the Global Economy, Cambridge: Belknap Press.

Sheller, M. i Urry, J. (2006). The new mobilities paradigm, Environment and Planning A, 38 (2), 207-226.

Suárez, L. (2004). Niños entre fronteras: migración de menores no acompañados en el mediterráneao occidental, Migración y Desarrollo, 2, 35-48.

Vieira, A., Marques, J. C., Prata, M. i Vieira, R. (2017). The inclusion of the other in ourselves: reception and comprehension of refugees in Portugal. Intercultural Education, 28 (2), 196-205. https://doi.org/10.1080/14675986.2017.1308658

Vilà, R., Freixa, M., Sánchez, A., Massot, I. i Ruiz, F. (2020). Los mal llamados “Menores extranjeros no acompañados” (MENA) en Barcelona desde la visión de las y los educadores. Dins, C. Peréz. et al., La convivencia escolar: un acercamiento multidisciplinar a las nuevas necesidades (pp. 107-118). Dykinson.

Venceslao, M. i Marí, R. (2021) Intervención educativa en centros de justicia juvenil. Una aproximación a sus discursos y prácticas, Pedagogía Social. Revista Interuniversitaria, 38, 181-193. DOI: 10.7179/PSRI_2021.38.12

Vinaixa, M. (2019). La mayoría de edad: un mal sueño para los menores extranjerosno acompañados. Cuadernos de derecho transnacional, 11 (1), 571-602. https://doi.org/10.20318/cdt.2019.4633

Wade, J., Sirriyeh, A., Kohli, R. i Simmonds, J. (2012). Fostering unaccompanied asylum-seeking young people: creating a family life across a ‘world of difference’. BAAF Adoption and Fostering.

Wal Pastoor, L. de (2017). Reconceptualising refugee education: exploringthe diverse learning contexts of unaccompanied young refugees upon resettlement. Intercultural Education, 28 (2), 143-164. https://doi.org/10.1080/14675986.2017.1295572

Westwood, J. L. (2012). Constructing risk and avoiding need: Findings from interviews with social workers and police officers involved in safeguarding work with migrants childrens. Child Abuse Review, 21, 349-361.

Descàrregues

Publicades

2022-11-08

Com citar

Freixa, M. ., Sànchez, A., Venceslao, M. ., & Vilà, R. . (2022). L’acollida “on the move” de la infància i joventut que migra sola a Catalunya. Una visió des dels i les professionals. Quaderns De l’Institut Català d’Antropologia, (38 (1), 97–118. https://doi.org/10.56247/qua.396