Marges i moviment: entre l'urbà i el ribeirinho en una ciutat amazònica. Etnografia i arquitectures de mobilitat a l'illa de Combu (Belém)

Autors/ores

DOI:

https://doi.org/10.56247/qua.408

Paraules clau:

Arquitectura, etnografia, urbanisme subaltern, informalitats, amazonia urbana, mobilitat.

Resum

Aquest article presenta un projecte que pretén estudiar les pràctiques de mobilitat fluvial en la comunitat ribeirinha de l’illa del Combu, a l’Amazònia urbana brasilera. Les dinàmiques de mobilitat als rius Amazònics són una construcció material alhora que un producte social permanentment alterat per les tàctiques de mobilitat inherents a la vida quotidiana. En general, l'existència dels territoris amazònics és descuidada pels mites que consideren la regió com un espai verd buit. Donat que les comunitats ribeirinhas depenen de les aigües i utilitzen els rius com a ruta principal, la pregunta central que es fa en aquest article és: Què pot revelar la mobilitat ribeirinha i les estructures socials, econòmiques i culturals que determina i la determinen sobre l'urbanisme a les ciutats amazòniques? La investigació analitza com aquests vincles es tradueixen en formes de vida, una relació que va més enllà de la funció de connectar llocs a través de la circulació. Partint d’un enfoc interdisciplinari entre la antropologia i l’arquitectura, es pretén proposar una perspectiva orientada a comprendre com interactuen les rutes fluvials amb la vida quotidiana, en el cas de l’illa del Combu, a partir dels rius i de les comunitats cabocles.

Descàrregues

Les dades de descàrrega encara no estan disponibles.

Referències

Amerlinck, M.-J. (1998). Anthropological Approaches to Landscape. Current Anthropology, 39(5), 738-740. https://doi.org/10.1086/204802 DOI: https://doi.org/10.1086/204802

Amerlinck, M.-J., i Moore, J. D. (2004). Architectural Anthropology. American Anthropologist, 106(1), 173-176. DOI: https://doi.org/10.1525/aa.2004.106.1.173.1

Augé, M. (2007). Por una antropología de la movilidad. Gedisa.

Bhattacharya, T. (2018, febrer 15) Mapping Social Reproduction Theory. Verso. https://www.versobooks.com/blogs/3555-mapping-social-reproduction-theory

Bhattacharya, T., i Vogel, L. (2017). Social reproduction theory: remapping class, recentering oppression. Pluto Press. DOI: https://doi.org/10.2307/j.ctt1vz494j

Eloy, L., Brondizio, E. S., i Do Pateo, R. (2015). New Perspectives on Mobility, Urbanisation and Resource Management in Riverine Amazônia. Bulletin of Latin American research, 34(1), 3-18. https://doi.org/10.1111/blar.12267 DOI: https://doi.org/10.1111/blar.12267

Escobar, A. (2018). Designs for the pluriverse: radical interdependence, autonomy, and the making of worlds. Duke University Press. DOI: https://doi.org/10.1215/9780822371816

Federici, S. (2012). Revolution at point zero housework, reproduction, and feminist struggle. PM Press.

Ferguson, S. (s.d.). Social Reproduction Theory: What’s the Big Idea? Pluto Press. Recuperat 10 abril 2020, de https://www.plutobooks.com/blog/social-reproduction-theory-ferguson/

Gordo, Á., i Serrano, A. (2008). Estrategias y prácticas cualitativas de investigación social. Pearson Prentice Hall.

Hall, S. (1997). Representation: cultural representations and signifying practices. Sage.

Haraway, D. (2015). Anthropocene, Capitalocene, Plantationocene, Chthulucene: Making Kin. Environmental Humanities, 6(1), 159-165. https://doi.org/10.1215/22011919-3615934 DOI: https://doi.org/10.1215/22011919-3615934

IBGE, I. B. de G. e E. (2010). O Brasil Indígena. http://www.funai.gov.br

Ingold, T. (2000). The perception of the environment: essays on livelihood, dwelling and skill. Routledge. https://doi.org/10.4324/9780203466025 DOI: https://doi.org/10.4324/9780203466025

Instituto Peabiru (2014). https://peabiru.org.br/

Krenak, A. (2019). Ideas to Postpone the End of the World. Schwarcz.

Martínez, Z. M., Casanovas, R., Ciocoletto, A., Fonseca, M., i Valdivia, B. G. (2011). Qué aporta la perspectiva de género al urbanismo? Feminismo/s. 17, 106-129. https://doi.org/10.14198/fem.2011.17.06 DOI: https://doi.org/10.14198/fem.2011.17.06

Massey, D. (1984). Spatial divisions of labour: social structures and the geography of

production. Macmillan.

Mbembe, A. (2017). Políticas da inimizade. Antígona.

Melo Júnior, L. C. M., Sayago, D. A. V., i Tourinho, M. M. (2017). Sistemas sociais comunitários ribeirinhos na Amazônia. Sustentabilidade em Debate, 8(3), 138-151. https://doi.org/10.18472/SustDeb.v8n3.2017.24949 DOI: https://doi.org/10.18472/SustDeb.v8n3.2017.24949

Ministério da Integração e do Desenvolvimento Regional. (2021). Sistema Nacional de informação sobre Saneamento básico do Brasil. http://appsnis.mdr.gov.br/indicadores/web/agua_esgoto/mapa-agua

Montoia, G. R. M., i Da Costa, S. M. F. (2019). O ribeirurbano e as cidades da Amazônia: a construção de uma antropogeografia. Novos cadernos NAEA, 22(2).

https://doi.org/10.5801/ncn.v22i2.6547 DOI: https://doi.org/10.5801/ncn.v22i2.6547

Moore, N., i Whelan, Y. (2007). Heritage, memory and the politics of identity new perspectives on the cultural landscape. Ashgate.

Morris, R. C. (2010). Can the subaltern speak?: reflections on the history of an idea. Columbia University Press.

Morton, S. (2007). Gayatri Spivak: ethics, subalternity and the critique of postcolonial reason. Polity. Museu Paraense Emílio Goeldi (2019, diciembre 26). Desmatamento e mudanças climáticas podem dividir a Amazônia em duas. Recuperat 22 juliol 2023, de https://tinyurl.com/yvedbec5

Navas-Perrone, M. G. (2021). Etnografía del proyecto urbano. La producción de la Vila Olímpica. Revista Espacialidades, 1(1), 19-41. https://tinyurl.com/ywhvf94z

Quijano, A., i Ennis, M. (2000). Coloniality of Power, Eurocentrism, and Latin America. Views from South, 1(3), 533-580. DOI: https://doi.org/10.1177/0268580900015002005

Rodrigues, E. T. (2006). Organização comunitária e desenvolvimento territorial: o contexto ribeirinho em uma ilha da Amazônia. Universidade Federal do Pará.

Roy, A. (2010). Poverty capital microfinance and the making of development. Routledge. DOI: https://doi.org/10.4324/9780203854716

Schor, T., Azenha, G. S., i Bartoli, E. (2018). Contemporary urbanization in the Brazilian Amazon: food markets, multisited households and ribeirinho livelihoods. Confins: revue franco-brésilienne de géographie, 37. https://doi.org/10.4000/confins.15682 DOI: https://doi.org/10.4000/confins.15682

Stender, M. (2017). Towards an Architectural Anthropology-What Architects can Learn from Anthropology and vice versa. Architectural theory review, 21(1), 27-43. https://doi.org/10.1080/13264826.2016.1256333 DOI: https://doi.org/10.1080/13264826.2016.1256333

Tapia Gómez, M. (2020). Mujeres y ciudad. Crítica Urbana. Revista de Estudios Urbanos y Territoriales, 3(11). http://criticaurbana.com/critica-urbana-11-mujeres-y-ciudad

Trindade Júnior, S.-C. C. da (2013). An Urbanized Forest? Heritage and Continuities of a Theory about the Meaning of the City and of the Urban in the Amazonian Region. Espaço Aberto, 3(2), 89-108. DOI: https://doi.org/10.36403/espacoaberto.2013.2117

Trindade Júnior, S.-C. C. da T., Leite, G. C. da S., i de Oliveira, H. M. P. de (2021). Amazônia: saberes locais, solidariedade orgânica e flexibilidade equatorial. Ra’e ga, 52, 84-107. https://doi.org/10.5380/raega.v52i0.75488 DOI: https://doi.org/10.5380/raega.v52i0.75488

Tsing, A. L. (2017). The mushroom at the end of the world on the possibility of life in capitalist ruins. Princeton University Press.

Urry, J. (2007). Mobilities. Polity.

Urry, J., i Sheller, M. (2018). Movilizando el nuevo paradigma de las movilidades. Quid 16 (10), 333-355.

WinklerPrins, A. M. G. A. (2009). Cidades da Floresta: Urbanização, Desenvolvimento, e Globalização na Amazônia Brasileira (review). Journal of Latin American geography, 8(1), 198-199. https://doi.org/10.1353/lag.0.0029 DOI: https://doi.org/10.1353/lag.0.0029

Descàrregues

Publicades

2023-10-24

Com citar

Figueredo, N. (2023). Marges i moviment: entre l’urbà i el ribeirinho en una ciutat amazònica. Etnografia i arquitectures de mobilitat a l’illa de Combu (Belém). Quaderns De l’Institut Català d’Antropologia, 39(1), 101–114. https://doi.org/10.56247/qua.408