"La batalla de la Misericòrdia”: Anàlisi del conflicte entorn de la proposta de nous emplaçaments per al CAP Raval Nord
DOI:
https://doi.org/10.56247/qua.535Paraules clau:
Antropologia de l'Estat, conflicte, planificació urbanística, Centre d'Atenció Primària, RavalResum
L’any 2008, el denominat "Pacte de ciutat" recull la necessitat d’ampliació o nova construcció del Centre d’Atenció Primària (CAP) Lluís Sayé, situat a la zona nord del Raval, a Barcelona. Aquest conveni, acordat entre la Generalitat de Catalunya, el Consorci Sanitari de Barcelona i l’Ajuntament de Barcelona, estableix una sèrie de prioritats pel que fa a l’assignació d’espais per a equipaments de salut. Tanmateix, no va ser fins al 2017, arran d’una mobilització interna de les treballadores del CAP, que es van iniciar les negociacions entre les diferents administracions públiques per cercar un nou emplaçament per al centre.
Aquest article, a partir d’un estudi de cas, busca problematitzar l’acció pública mostrant com els múltiples organismes que l’articulen no operen de manera harmònica, sinó que se superposen i entren en conflicte en perseguir interessos diversos i, sovint, antagònics. Es presentarà com les diferents propostes d’emplaçament van provocar la implicació de nous actors institucionals i grups polítics, cosa que va permetre revelar les diferents estratègies i interessos en disputa. A través de la perspectiva de l’antropologia de l’Estat, s’aprofundirà en com les decisions dels actors governamentals estan emmarcades per relacions de poder i lluites interinstitucionals.
Descàrregues
Global Statistics ℹ️
|
47
Views
|
34
Downloads
|
|
81
Total
|
|
Referències
Abrams, P. (2015). Notas sobre la dificultad de estudiar el estado. En A. Gupta, A. Sharma, & T. Mitchell (Eds.), Antropología del Estado (pp. 17–70). Fondo de Cultura Económica.
Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS). (s.f.). Centre de resultats. Generalitat de Catalunya.
Aramburu, M. (2002). Los otros y nosotros. Imágenes del inmigrante en Ciutat Vella de Barcelona. Ministerio de Educación, Cultura y Deporte, Subdirección General de Información y Publicaciones.
Bourdieu, P. (2014). Sobre el estado. Cursos en el Collège de France (1989-1992). Anagrama.
Bourdieu, P., & Christin, R. (2015). La construcción del mercado. El campo administrativo y la producción de la “política de vivienda”. Revista de Ciencias Sociales, 1(4), 34-77.
Capel, H. (2005). El modelo Barcelona: un examen crítico. Ediciones del Serbal.
Cinti, T. (2008). Cultural clusters and districts: the state of the art. Creative cities, cultural clusters and local economic development. En Luciana Lazzeretti & Philip Cooke (Eds.) Creative Cities, Cultural Clusters and Local Economic Development (pp. 70-92). Edward Elgar Publishing. DOI: https://doi.org/10.4337/9781847209948.00011
Clotet, L. (1981). Del Liceu al Seminari. En Plans i projectes per a Barcelona. Ajuntament de Barcelona (pp.116-121).
Cócola, A. (2009). El MACBA y su función en la marca Barcelona. Ciudad y Territorio Estudios Territoriales, vol. 41 (no 159), pp. 87-101
Delgado, M. (2023). La ciudad mentirosa: fraude y miseria del “modelo Barcelona”. Catarata.
Dubois, V. (2018). El burócrata y el pobre: Relación administrativa y tratamiento de la miseria (A. Gorr, Trad.). Estudis Universitaris.
Ferguson, J. (1994). Anti-Politics Machine: Development, Depoliticization, and Bureaucratic Power in Lesotho. University of Minnesota Press.
Fernández González, M. (2022). Matar al Chino. Entre la revolución urbanística y el asedio urbano en el barrio del Raval de Barcelona. Virus Editorial.
Gutiérrez, S. (2019, marzo 13). La UB rebutja la proposta d’ubicar el nou CAP Raval Nord a les seves instal·lacions. Betevé. https://beteve.cat/politica/cap-raval-nord-ub-rebutja-proposta-erc/
Hine, C. (2000). Etnografía virtual. Editorial UOC. 2004.
La salut al Raval, un dret arraconat. (2019, enero 6). Masala. https://masala.cat/la-salut-al-raval-un-dret-arraconat/
Lipsky, M. (1999). La burocracia en el nivel callejero: La función crítica de los burócratas en el nivel callejero. En Jay M. Shafritz & Albert C. Hyde (Eds.) Clásicos de la Administración Pública. (pp. 780-794). Universidad Autónoma de Campeche. Fondo de Cultura Económica.
López, P. (1986). El Centro histórico: un lugar para el conflicto. Edicions Universitat Barcelona.
Mitchell, T. (2002). Rule of experts: Egypt, techno-politics, modernity. University of California Press. DOI: https://doi.org/10.1525/9780520928251
Muzzopappa, E. & Villalta, C (2011). Los documentos como campo. Reflexiones teóricometodológicas sobre un enfoque etnográfico de archivos y documentos estatales. Revista Colombiana de Antropología, 47 (1), 13-42. DOI: https://doi.org/10.22380/2539472X.897
Postill, J., & Pink, S. (2012). Social media ethnography: The digital researcher in a messy web. Media International Australia, 145, 123–134. https://doi.org/10.1177/1329878X1214500114 DOI: https://doi.org/10.1177/1329878X1214500114
Santolino, M. (2019, 21 de enero). La batalla de la Misericòrdia. Directa. https://directa.cat/la-batalla-de-la-misericordia/
Shore, C. (2010). La antropología y el estudio de la política pública: reflexiones sobre la “formulación” de las políticas. Antípoda. Revista de antropología y arqueología, no 10, p. 21-49. DOI: https://doi.org/10.7440/antipoda10.2010.03
Small, M. L. (2009). ‘How many cases do I need?’ On science and the logic of case selection in field-based research. Ethnography, 10(1), 5–38. https://doi.org/10.1177/1466138108099586 DOI: https://doi.org/10.1177/1466138108099586
Societat U de Barcelona (dirección). (2013). MACBA: l’esquerra, la dreta i els rics. [Documental]. https://www.youtube.com/watch?v=r9OEcEXdtU8
Descàrregues
Publicades
Com citar
Número
Secció
Llicència
Drets d'autor (c) 2025 Quaderns de l'Institut Català d'Antropologia
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0.
(CC BY-NC-SA 4.0)
