Turisme per despossessió: el treball col·lectiu del patrimoni cultural com a comú denominador urbà

Resumen

El gruix dels treballs en antropologia del turisme para atenció o bé en la mercantilització de la cultura o bé en la cerca de la seva autenticitat. Són pocs els autors que hi exploren la producció del turisme i quan ho fan hi primen les forces expansives del capitalisme, incloent-hi l’organització del treball. El que sovint hi manca, però, és l’estudi del treball que cau fora del format salarial i que s’esdevé clau en la producció dels espais que atreuen el capital en forma d’arribades turístiques i d’iniciatives immobiliàries. És per això que aquest article té per objectiu examinar el treball viu i el treball mort necessaris per a la producció del patrimoni cultural. Sostenc que la indústria turística necessita transformar en mercaderies tant els espais treballats en el passat com els valors d’ús col·lectius presents. És per això que pos èmfasi en l’absorció per part del capitalisme tant de les perifèries externes com de les internes.
Després d’il·lustrar aquest argument amb varis esquetxos etnogràfics extrets de ma recerca en el Centre Històric de la Ciutat de Mallorca (Illes Balears, Espanya), arrib a la conclusió que la relació entre el treball mort i el treball viu dels que està fet el patrimoni presenta deficiències atès l’accés diferencial que la gent té al producte del seu treball col·lectiu.