Boscos entre els arrossars i boscos dins del bosc. Apunts sobre religió tradicional i memòria entre els joola huluf d’Oussouye

  • Jordi Tomàs GESA / Univesitat de Lleida / Universitat de Barcelona
Paraules clau: Baixa Casamance, Joola, religió tradicional, memòria històrica, secret

Resum

L'article se centra en la memòria entre els joola huluf de religió tradicional, a la Baixa-Casamance (Senegal). Més enllà del debat entre la memòria oficial transmesa a través de l'Administració senegalesa i la memòria reivindicada per alguns dels líders del MFDC (Mouvement des Forces Démocratiques de la Casamance), aquest article ens permet entendre com la societat joola huluf -del regne d'Oussouye- gestiona la memòria a nivell local de forma descentralitzada a través de diferents rituals -especialment aquells lligats a la mort-, iniciacions, cançons..., fixant-se especialment en les dinàmiques que tenen lloc en un regne on el secretisme -i les seves implicacions en termes de gènere, parentiu, edat...- marca sovint la vida de la societat.

Downloads

Download data is not yet available.

Referències

Amnistia Internacional (1996). La pratique répandue de la torture demeure impunie tandis que se perpétuent les violations des droits de l’homme en Casamance. 28 febrer de 1996. AFR 49/01/96/F Senegal.

Awenego Dalberto, S. (2010). Usages de l’histoire et mémoires de la colonie dans le récit indépendantiste: des écritures casamançaises de soi, Outre-Mers, 368-369, 137-157.

Baum, R. (1999). Shrines of the Slave Trade: Diola Religion and Society in Precolonial Senegambia. Oxford University Press.

Baum, R. (2015). West Africa’s Women of God. Indiana University Press.

Bellman, B. (1984). The Language of Secrecy: Symbols and Metaphors in Poro Ritual. Rutgers University Press.

Bonhomme, J. (2006). ‘La feuille sur la langue’: pragmatique du secret initiatique, Cahiers Gabonais d’Ethnologie, 17, 1238–1953.

Bonhomme, J. (2007). Transmission et tradition initiatiques en Afrique centrale. Annales de la Fondation Fyssen, 48-60.

Capain, R. B. (2015). Récits d’un conflit oublié - (1982-2014). L’Harmattan.

Comaroff, J. i Comaroff, J. (1991). Of Revelation and Revolution. Christianity, Colonialism and Consciousness in South Africa. The University of Chicago Press.

Darbon, D. (1985). ‘“La voix de la Casamance” … une parole diola’. Politique africaine, 18, 125-138.

Davidson, J. (2010). Cultivating knowledge: Development, dissemblance, and discursive contradictions among the Diola of Guinea-Bissau, American Ethnologist, 37(2), 212-226.

De Jong, F. (2001). Modern secrets. The power of locality in Casamance. Thèse Doctorale. Amsterdam Institute for Social Science Research (AISSR).

Diamacoune, A. (1980). Le message de la reine Alinsiitowé. Conférence prononcée à Dakar, 23 aôut. Texte polycopié.

Diatta, C. S. (1998). Parlons joola. L’Harmattan.

Diatta, N. (1998). Proverbes jóola de Casamance. Karthala.

Diédhiou, P. (2011). L’identité joola en question. Karthala.

Diédhiou, P. (2013). La gestion du conflit de Casamance. Abdoulaye Wade et la “tradition” diola. Dins M. Diop, Le Sénégal sous Abdoulaye Wade (pp. 249-266). Cres/Karthala.

Diédhiou, P. (2015). Le rôle des “fétiches” dans la résolution du conflit en Casamance. Dins VV.AA, Conflit et Paix en Casamance (pp.134-158). Gorée Institut.

Evans, M. (2013). Historiographies, nationalisms and conflict in Casamance, Sénégal.

Dans Griffiths, c. (ed.), Contesting historical divides in Francophone Africa (pp. 93-119). University of Chester Press.

Foucher, V. (2002). Cheated pilgrims: education, migration and the birth of Casamançais nationalism. Thèse doctorale en Sciences Politiques. SOAS. Londres.

García Moral, E. (2021). Dinámicas del poder local en un contexto colonial. El caso de los jefes de la Baja Casamance durante la colonización francesa (1851-1948) (Tesi doctoral no publicada). Universitat Pompeu Fabra.

Geschiere, P., i Van der Klei, J. (1987). ‘La relation état–paysan et ses ambivalences: modes populaires d’action politique chez les Maka et les Diola’, dins E. Terray, (ed.), L’Etat contemporain en Afrique (pp. 297–341). Harmattan.

Glaise, J. (1990). Casamance: la contestation continue. Politique africaine, 37, 83–89.

Hawthorne, W. (2013). “State and Statelessness”, The Oxford Handbook of Modern African History, ed. J. Parker i R. Reid. Oxford university Press, 77–93.

Hobsbawm, E. J. i Ranger, T. (1988). L’invent de la tradició. Eumo Editorial.

Hoffman, B. (2001). Griots at War: Conflict, Conciliation, and Caste in Mande. Indiana Universty Press.

Horton, R. (1971). Stateless societies in the history of West Africa. Dins J. F. A. Ajayi i

M. Crowder (ed), History of West Africa (pp. 78-119). Longman.

Journet-Diallo, O. (2007). Les Créances de la Terre: Chroniques du pays Jamaat (Jóola de Guinée-Bissau). Brepols.

Ki-Zerbo, J. (2007). Les sources du droit chez les Diola. Karthala.

Lambert, M. (1998). Violence and the War of Words: Ethnicity v. Nationalism in the Casamance. Africa, 68, 585-602.

Leach, E. (1976). Sistemas políticos de la Alta Birmania. Anagrama.

Manga, J.B. (2015). Une monarchie dans un Etat postcolonial: anthropologie de la royauté à Oussouye (Casamance/Sénégal) (Tesi doctoral no publicada). EHESS.

Marut, J.C. (2010). Le conflit de Casamance. Ce que disent les armes. Karthala.

Moreau, M.L. (1997). Le langage sifflé chez les diola (Casamance, Sénégal). DiversCité Langues. En línia. Vol. II. Disponible a http://www.uquebec.ca/diverscite.

Raising, T. (2001). The bush burnt, the stones remain: female initiation rites in urban Zambia. LIT.

Rudolph, M. (2017). Casamance Secession: National narratives of Marginalization and Integration. Dins Højbjerg, Ch. K., Knörr, J. i Murphy, W.P. Politics and Policies in Upper Guinea Coast Societies: Change and Continuity (pp. 187-202). Palgrave MacMillan.

Sarró, R. (2020). “How to Do Things with Secrets. Secrecy and Historical Imagination among the Baga of Guinea”, Ethnos. https://doi.org/10.1080/00141844.2019.1710547

Simmel, G. (2010) (1908). Le secret et la société secrète. Dins Sociologie. Etudes sur les formes de la socialisation (pp. 347-405). PUF.

Thomas, L.V. (1959). Les Diola: essai d’analyse fonctionnelle sur une population de Basse-Casamance. 2 volumes. IFAN.

Toliver-Diallo, W. J. (2005). “The Woman Who Was More than a Man”: Making Aline Sitoe Diatta into a National Heroine in Senegal. Canadian Journal of African Studies, 39(2), 338-360.

Tomàs, J. (2005a). La identitat ètnica entre els joola d’Oussouye (Húluf, Bubajum áai). (Tesi doctoral no publicada). Univeritat Autònoma de Barcelona.

Tomàs, J. (2005b). “La parole de paix n’a jamais tort.” La paix et la tradition dans le royaume d’Oussouye (Casamance, Sénégal), Canadian Journal of African Studies, 39(2), 414-441.

Tomàs, J. (2011). Dealing with conflicts during religious ceremonies: Liminality and the sacred among joola huluf. Dins G. Klute, & B. Embaló (Eds.), The problem of violence: Local conflict settlement in contemporary Africa (pp. 265-280). Rüdiger Köppe Verlag.

Tomàs, J., Kaplan, A., & Lecharles, M. A. (2018). Female genital mutilation/Cutting in Basse Casamance (Senegal): Multiple voices from a plural south. Journal of the Anthropological Society of Oxford, New Series, 10(2), 157-179.

Zempleni, A. (1983). Secret et sujétion: pourquoi ses “informateurs” parlent-ils à l’ethnologue. Traverses, 30–31: 102–115.

Publicades
2022-06-14
How to Cite
Tomàs , J. (2022). Boscos entre els arrossars i boscos dins del bosc. Apunts sobre religió tradicional i memòria entre els joola huluf d’Oussouye. Quaderns De l’Institut Català d’Antropologia, (37 (2), 301-319. https://doi.org/10.56247/qua.365
Secció
PART 2. MEMÒRIA IMMEDIATA