Entre la defensa i la gestió. Identificar, classificar i decidir. El treball d’una burocràcia judicial en matèria de violència institucional a la Ciutat de Buenos Aires. Anàlisi de cas

Autors/ores

DOI:

https://doi.org/10.56247/qua.523

Paraules clau:

Violència institucional, víctimes, política pública, policia, burocràcies judicials

Resum

En aquest article presentem els avenços d’una recerca en curs centrada en la manera com el Ministeri Públic de la Defensa de la Ciutat de Buenos Aires registra i gestiona intervencions en fets en què s’identifiquen pràctiques que poden ser classificades com a “violència institucional”. En la nostra investigació, ens ha interessat descriure i analitzar els processos de treball d’aquesta burocràcia orientats a la producció d’informació sobre les formes que adopta la violència institucional, amb l’objectiu de generar coneixement sobre aquest fenomen i, si escau, encaminar aquestes dades per promoure accions judicials i/o administratives amb el doble propòsit de sancionar les persones responsables dels fets i sostenir les demandes de justícia de les víctimes.

A través de l’anàlisi d’aquests processos de treball, volem donar compte d’algunes de les formes en què es manifesta l’estatalitat, posant atenció als sabers, classificacions, decisions i valoracions que, de manera intencionada o no, incideixen en la major o menor visibilitat —i, en conseqüència, atenció— de la població objecte.

Descàrregues

Les dades de descàrrega encara no estan disponibles.

Global Statistics ℹ️

Cumulative totals since publication
46
Views
28
Downloads
74
Total

Referències

Abrams, P. (1988). Notes on the Difficulty of Studying the State (1977). Journal of Historical Sociology, 1(1), 58-89. DOI: https://doi.org/10.1111/j.1467-6443.1988.tb00004.x

Akrich, M.; Barthe, Y. y Rémy, C. (eds.) (2010). Les enquêtes “profanes” et la dynamique des controverses en santé environnementale. Sur la piste environnementale: menaces sanitaires et mobilisations profanes. París: Presses des Mines. DOI: https://doi.org/10.4000/books.pressesmines.306

Akrich, M., O’Donovan, O. y Rabeharisoa, V. (2013). The entanglement of scientific and political claims: towards a new form of patients’ activism. Papiers de Recherche du CSI, (035).

Armida, M. J., Cassino M., Ciarnello, L., Witis, R. y Averbuj, G. (2015). Los derechos humanos frente a la violencia institucional. Secretaría de Derechos Humanos, Ministerio de Justicia y Derechos Humanos y Ministerio de Educación, Presidencia de la Nación.

Barbot, J., y Dodier, N. (2013). Investissement et contournement des dispositifs judiciares parmi les victimes d’un drame colectif. Paper presented at the Sociologie du droit et action politique, Toulouse.

Barbot, J. y Dodier, N. (2016). La force des dispositifs. Annales. Histoire, Science Sociales, (2), 71e année, 421-450. DOI: https://doi.org/10.1353/ahs.2016.0064

Barthe Y. (2018). Elementos para uma sociologia da vitimização. En T. Rifiotis y J. Segata (Comp.). Políticas etnográficas no campo da moral (pp. 129-144). UFRGS.

Das, V. y Poole, D. (2004). State and Its Margins: Comparative Ethnographies. En V. Das y D. Poole (Eds.) Anthropology in the Margins of the State (pp. 3-34). School of American Research Press.

Ferguson, J. y Gupta, A. (2002). Spatializing States: Toward an Ethnography of Neoliberal Governmentality. American Ethnologist, 29(4), 981-1002. DOI: https://doi.org/10.1525/ae.2002.29.4.981

Foucault, M. (1990). A microfísica do poder. Graal.

Foucault, M. (2009). Seguridad, territorio y población. Fondo de Cultura Económica.

Franzé Mundanó, A. (2013). Perspectivas antropológicas y etnográficas de las políticas públicas. Revista de Antropología Social, (22), 9-23.

Godelier, M. (1998). El enigma del don. Paidós.

Hupe, P., Hill, M. y Buffat, A. (Ed.). (2015). Understanding Street-Level Bureaucracy. Policy Press. DOI: https://doi.org/10.1332/policypress/9781447313267.001.0001

Lefranc, S. y Mathieu L. (2009). Introduction. De si probables mobilisations de victimes. En S. Lefranc y M. Lilian (Eds.). Mobilisations de victimes (pp. 11-26). Presses universitaires de Rennes, 6. DOI: https://doi.org/10.4000/books.pur.10676

Lipsky, M. (1980). Street Level Bureaucracy: Dilemmas of the Individual in Public Services. Russell Sage Foundation. http://www.jstor.org/stable/10.7758/9781610447713

Lipsky, M. (1999). La burocracia en el nivel callejero: la función crítica de los burócratas en el nivel callejero. En J. Shafritz y A. Hyde (Comps.) Los clásicos de la Administración Pública (pp. 780-794). Fondo de Cultura Económica.

Mendes de Miranda, A. P. y Pita, M. V. (2011). Rotinas burocráticas e linguagens do estado: políticas de registros estatísticos criminais sobre mortes violentas no Rio de Janeiro e em Buenos Aires. Revista de Sociologia e Política, (19), 59-81. DOI: https://doi.org/10.1590/S0104-44782011000300006

Mendes de Miranda, A. P. y Pita, M. V. (2024). Stateness: Reconceptualizing Bureaucratic- Technical State Effects That Perform Agency, Governmentality, and Subjectivity. En P. Amar (Ed.) Rio as a Method: Collective Resistance for a New Generation (pp. 79-89). Duke University Press. DOI: https://doi.org/10.2307/jj.20390418.9

Monjardet, D. (2003). Lo que hace la policía. Sociología de la fuerza pública. Prometeo.

Ortner, S. (2007). Poder e Projetos. En M. P. Grossi, C. Eckert and P. H. Fry (Eds.). Conferências e diálogos: saberes e práticas antropológicas (pp. 45-80). Nova Letra.

Perelman, M. y Tufró, M. (2017). Informe. Violencia institucional. Tensiones actuales de una categoría política central. Centro de Estudios Legales y Sociales.

Pita, M. V. (Ed.) (2025). Activismos, violencias de Estado y burocracias. Conflictos y derechos en litigio. TeseoPress.

Pita, M. V. (2017a). Pensar la Violencia Institucional: vox populi y categoría política local. Espacios de Crítica y Producción, (53), 33-42.

Pita, M. V. (2017b). Violencias y trabajos clasificatorios. El análisis de la noción “violencia institucional” qua categoría política local. Revista Ensambles en sociedad, política y cultura, 1 (7) 52-70.

Pita, M. V., Corbelle, F., Belcic, S. y Pauni Jones, M. (2022, octubre 26). Usos y efectos del registro de datos y de la producción de conocimiento en una burocracia del sistema judicial. [Presentación de ponencia]. IX Seminário Internacional do INEAC: Direitos, Desigualdades e Ciência - Impactos da pandemia em Perspectiva Comparada. Modalidad virtual.

Pita, M. V., Corbelle, F. y Brescia, F. (2019). Las formas de la violencia policial: anatomía y gramática del poder policial en los barrios populares en la Ciudad de Buenos Aires. Colección Documentos de Trabajo del Equipo de Antropología Política y Jurídica / 1. Malón Cooperativa Gráfica.

Pita, M. V., Corbelle, F. y Cozzi, E. (Comps.). (2022). Introducción: Violencia institucional. Historizar e investigar para conocer e incidir. En M. V. Pita, F. Corbelle y E. Cozzi (comps.) Repertorios: perspectivas y debates en clave de Derechos Humanos 2. Violencia institucional (pp. 3-8). Ministerio de Justicia y Derechos Humanos de la Nación.

Pita, M. V., Gómez, J. y Skliar, M. (2017). Historias mínimas. Apuntes para una etnografía del control contravencional y la gestión de ilegalismos en la Ciudad de Buenos Aires. En M. V. Pita y M. I. Pacecca (Eds.) Territorios de control policial. Gestión de ilegalismos en la Ciudad Buenos Aires.

Pita, M. V. y Pereyra, S. (2020). La centralidad de las víctimas en la movilización social contemporánea. En M.V. Pita y S. Pereyra (Ed.) Movilización de víctimas y demandas de justicia en la Argentina contemporánea (pp. 19-66). TeseoPress. DOI: https://doi.org/10.55778/ts878608396

Radcliffe-Brown, A. R. (1940). Preface. En M. Fortes y E. E. Evans-Prichard (Eds.). African Political Systems (pp. xi–xxiii). Oxford University Press. Traducción de cátedra, mimeo, pp.1-13, circulación restringida.

Schillagi, C. (2020). Lidiar con la catástrofe. Repertorios de acusación y dispositivos de reparación en el caso de Rosario (2013). En M.V. Pita y S. Pereyra (Eds.), Movilización de víctimas y demandas de justicia en la Argentina contemporánea (pp. 355-374). TeseoPress.

Schillagi, C. (2018). El protagonismo público de las víctimas contemporáneas. Catástrofes, dispositivos y Estado en la Argentina. Persona y Sociedad, 32 (2), 25-45. DOI: https://doi.org/10.53689/pys.v32i2.231

Schillagi, C. y Zenobi, D. (2022) Gobernar las “tragedias”. Víctimas, dispositivos y responsabilización en dos casos comparados. Revista de Ciencias Sociales, DS-FCS, 35(50), 83-105. DOI: https://doi.org/10.26489/rvs.v35i50.4

Shore, C. (2010). La antropología y el estudio de la política pública: reflexiones sobre la “formulación” de las políticas. Antípoda (10), 21-49. DOI: https://doi.org/10.7440/antipoda10.2010.03

Shore, C., Wright, S. y Però, D. (2011). Policy worlds: anthropology and the analysis of contemporary power. Berghahn Books. DOI: https://doi.org/10.3167/9780857451163

Tiscornia, S. (2017). La violencia institucional como tema de trabajo e investigación. Espacios de crítica y producción, (53), 25-32.

Tiscornia, S. (Comp.) (2004). Burocracias y violencia: estudios de antropología jurídica. Editorial Antropofagia.

Tiscornia, S. y Pita, M. V. (Eds.) (2005). Derechos humanos, tribunales y policías en Argentina y Brasil. Editorial Antropofagia.

Zenobi, D. y Marentes, M. (2020). Panorama sobre la producción social de las víctimas contemporáneas. En M.V. Pita y S. Pereyra (Ed.) Movilización de víctimas y demandas de justicia en la Argentina contemporánea (pp. 67-100). TeseoPress

Publicades

2025-07-16

Com citar

Pita, M. V., & Corbelle, F. (2025). Entre la defensa i la gestió. Identificar, classificar i decidir. El treball d’una burocràcia judicial en matèria de violència institucional a la Ciutat de Buenos Aires. Anàlisi de cas. Quaderns De l’Institut Català d’Antropologia, 41(1), 76–92. https://doi.org/10.56247/qua.523

Dades de finançament