Llegat i lluita: memòria, patrimoni i antropologia visual al campus de la UAB
DOI:
https://doi.org/10.56247/qua.564Paraules clau:
Antropologia aplicada, antropologia visual, aprenentatge basat en projectes (ABP), campus UAB, patrimoni material, patrimoni inmaterialResum
Es presenta una experiència docent fonamentada en l’Aprenentatge Basat en Projectes (ABP), desenvolupada al marc del Seminari de Teories i Recerques Antropològiques Avançades de 4t curs del Grau d’Antropologia Social i Cultural de la UAB. El projecte Llegat i Lluita, realitzat durant els cursos 2022-23 i 2023-24, va oferir a l’alumnat l’oportunitat d’explorar el patrimoni material i immaterial del Campus de Bellaterra mitjançant el treball de camp i l’experimentació amb narratives visuals. A través de tallers, conferències i pràctiques creatives, es van produir dues mostres fotogràfiques que reivindicaven el campus com un espai dinàmic, marcat per més de cinquanta anys de lluites col·lectives i memòria compartida. La fotografia i el vídeo esdevingueren eines clau per impulsar una recerca participativa i crítica sobre el valor patrimonial de l’entorn universitari. El projecte integrà continguts teòrics, pràctiques artístiques i col·laboracions amb altres institucions, tot afavorint la transversalitat disciplinària. L’experiència subratlla el potencial de l’antropologia visual i aplicada per activar i visibilitzar el patrimoni, alhora que promou una pedagogia transformadora i arrelada. El procés conclou amb una reflexió col·lectiva sobre la manera com la comunitat universitària percep el seu entorn i obre noves vies d’investigació entorn de la memòria, la identitat i el territori.
Descàrregues
Global Statistics ℹ️
|
20
Views
|
21
Downloads
|
|
41
Total
|
|
Referències
Anderson, B. (2009). Affective atmospheres. Emotion, Space and Society, 2(2), 77-81. https://doi.org/10.1016/j.emospa.2009.08.005 DOI: https://doi.org/10.1016/j.emospa.2009.08.005
Andreu-Mediero, B., & Morales, J. (2019). Aprendizaje basado en proyectos y trabajo cooperativo para una propuesta de Enseñanza-Aprendizaje de la Historia y del Patrimonio Arqueológico en la Educación Superior. A Sánchez, D. (Ed.) VI Jornadas Iberoamericanas de Innovación Educativa en el Ámbito de las TIC y las TAC. Las Palmas de Gran Canaria, 14 y 15 de noviembre de 2019. (371–376). Universidad de Las Palmas https://accedacris.ulpgc.es/handle/10553/58102
Arévalo, J.M. (2010). El patrimonio como representación colectiva: la intangibilidad de los bienes culturales. Gazeta de Antropología, 26(1), 1–15. http://doi.org/10.30827/Digibug.6799 DOI: https://doi.org/10.30827/Digibug.6799
Bonetto, M. J. (2016). El uso de la fotografia en la investigación social. Revista Latinoamericana de Metodología de la Investigación Social, 6(11). 71–83. https://relmis.com.ar/ojs/index.php/relmis/article/view/81
Col·legi d’Arquitectes de Catalunya. (2008). Giráldez-López Íñigo-Subias: A la recerca d’un llenguatge arquitectònic contemporani (1956-1997) [Catàleg d’exposició].
Cotán Fernández, A., Ruiz Bejarano, A. M., & Álvarez Díaz, K. (2022). Innovando en educación: la foto-elicitación como estrategia de aprendizaje en las instituciones de Educación Superior. Márgenes, Revista de Educación de la Universidad de Málaga, 3(2), 137–153. https://doi.org/10.24310/mgnmar.v3i2.14104 DOI: https://doi.org/10.24310/mgnmar.v3i2.14104
Degen, M. M. (2008). Sensing cities: regenerating public life in Barcelona and Manchester. Routledge.
Ferran Masip, G. (2020). El treball per projectes en els ensenyaments superiors en disseny de producte. [Tesi doctoral]. Universitat Ramon Llull.
García-Vera, A.B. (2013). Indagación narrativa visual en la práctica educativa. Educación y futuro: revista de investigación aplicada y experiencias educativas, (29), 69–79. https://www.scribd.com/document/912367111/Dialnet-IndagacionNarrativaVisualEnLaPracticaEducativa-4456835
González Granados, P. (2014). Apuntes sobre la fotografía como metodología participativa en la etnografía con niños y adolescentes. Arxiu d’Etnografia de Catalunya, 14, 33-51. https://www.raco.cat/index.php/AEC/article/view/290199 DOI: https://doi.org/10.17345/aec14.33-51
Graupera, I. (2018). Propostes de dinamització sociocultural i patrimonialització de La Ricarda. Perifèria, 23(2), 153–158. https://doi.org/10.5565/rev/periferia.672 DOI: https://doi.org/10.5565/rev/periferia.672
Graupera, I. (2023). El Seminari que vam dedicar a “Repensar Coderch”. Perifèria. Revista d’investigació I Formació En Antropologia, 27(2). https://doi.org/10.5565/rev/periferia.904 DOI: https://doi.org/10.5565/rev/periferia.904
Lafuente Martínez, M. (2019). Millora l’aprenentatge de l’alumnat mitjançant el treball per projectes? Què funciona en educació? Fundació Jaume Bofill: Ivàlua. Institut Català d’Avaluació de Polítiques Públiques, 16, 1–29.
McCormack, D. P. (2013). Refrains for moving bodies: experience and experiment in affective spaces. Duke University Press. DOI: https://doi.org/10.1515/9780822377559
Pink, S. (2014). Digital-visual-sensory design anthropology: Ethnography, imagination and intervention. Arts and Humanities in Higher Education, 13(4), 412–427. https://doi.org/10.1177/1474022214542353 DOI: https://doi.org/10.1177/1474022214542353
Prats, Ll. (2014). El caràcter magmàtic del patrimoni etnològic. Revista d’Etnologia de Catalunya, (39), 152–159. https://raco.cat/index.php/RevistaEtnologia/article/view/279989.
Riquer, B. D., & Molinero, C. (Ed.) (2018). L’Audàcia del coneixement: 50 anys UAB. (1 ed.) Servei de publicacions de la UAB. https://ddd.uab.cat/record/195761
Roigé, X. (2014). Més enllà de la UNESCO. Gestionar i museïtzar el patrimoni immaterial. Revista d’Etnologia de Catalunya, (39), 23–40. https://raco.cat/index.php/RevistaEtnologia/article/view/279976
Sequeira, M. (2014). De Interbau en Berlín a Montbau en Barcelona. Una contribución para el estudio de la influencia de las exposiciones internacionales en la arquitectura moderna española. A J. M. Pozo, H. García-Diego Villarías, & B. Caballero Zubía (Coords.), Las exposiciones de arquitectura y la arquitectura de las exposiciones: La arquitectura española y las exposiciones internacionales (1929-1975) (pp. 619–628). T6 Ediciones. https://www.unav.edu/documents/29070/376778/actas09.pdf
Tena, P. (2010). Universalidad y adecuación en la obra de LIGS. Pedro López Iñigo, Guillermo Giráldez Dávila y Xavier Subias Fages 1956-1966. Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). http://www.tdx.cat/TDX-1108110-095132
Valero, M. (2024). Minisermons per sobreviure en terra hostil. Revista de Tecnologia, (12), 22–28. http://doi.org/10.2436/20.2004.01.50
Descàrregues
Publicades
Com citar
Número
Secció
Llicència
Drets d'autor (c) 2025 Quaderns de l'Institut Català d'Antropologia
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0.
(CC BY-NC-SA 4.0)
